A "Caminar, una filosofia" s'hi tracten les dimensions existencials o místiques del fet de caminar: l'eternitat, la solitud, el silenci, la lentitud, allò que és fora, l'energia, la llibertat Caminar, en qualsevol de les seves formes, cada dia té més adeptes que saben gaudir de les seves virtuts i en reben els beneficis: una sensació de pau, de comunió amb la natura, de plenitud Molts ens en beneficiem, perquè caminar no necessita ni aprenentatge, ni tècnica, ni material, ni diners. Només cal el nostre cos, un espai i una mica de temps. Aquest llibre intenta entendre la caminada com un acte filosòfic o com una experiència espiritual. Per això fa servir grans figures històriques, filosòfiques o literàries per a les quals caminar era una disposició del pensament o una inspiració: Rimbaud i el desig de fugir, Nietzsche i la crida de les altures, Gandhi i la política de la resistència, sense oblidar Kant i les seves marxes quotidianes a Königsberg. També s'hi tracten les dimensions existencials o místiques del fet de caminar: l'eternitat, la solitud, el silenci, la lentitud, allò que és fora, l'energia, la llibertat L'autor no es descuida de descriure les seves dimensions culturals: la peregrinació, el vagabundejar erràtic, la passejada. Tan aviat tractat filosòfic com definició d'un art de caminar, aquest llibre va destinat a tots aquells que fins ara no es pensava que fossin pensadors.

Frédéric Gros és professor de pensament polític a la Universitat de París. Assagista, filòsof, gran coneixedor de l'obra de Michel Foucault que ha editat per a la Bibliothèque de la Pléiade, és també autor de nombrosos llibres, especialment "États de violence", "Le principe Sécurité", "Desobeir" (Angle, 2018) i sobretot "Marcher, une philosophie", èxit de vendes que ha estat traduït a nombroses llengües.